El Principado de Andorra se convierte en el 190° país miembro del FMI

 

Washington, DC: El Principado de Andorra ingresó hoy en el Fondo Monetario Internacional (FMI) cuando la Embajadora, Excma. Sra. Elisenda Vives Balmaña, firmó el Convenio Constitutivo del FMI en una ceremonia celebrada en Washington, D.C. Andorra solicitó su ingreso en el FMI en enero de 2020 (véase el Comunicado de Prensa 20/5 ).

La cuota inicial de Andorra [1] en el FMI es de DEG 82,5 millones (unos USD 116,4 millones).

Al término de la ceremonia de firma, la Directora Gerente del FMI, Kristalina Georgieva, se reunió con la Embajadora, Excma. Sra. Elisenda Vives Balmaña, en la sede del FMI.

“Me complace mucho dar la bienvenida a Andorra como país miembro número 190 del FMI”, señaló Kirstalina Georgieva. “Andorra se enfrenta a desafíos a corto y largo plazo comunes a los países europeos y a otros países miembros del FMI, los cuales se han visto agravados por la pandemia. El FMI trabajará estrechamente con las autoridades y el pueblo de Andorra para alcanzar sus objetivos de crecimiento y desarrollo pospandemia, en cooperación con otros socios de la comunidad internacional”, añadió.

 

Fuente: https://www.imf.org/

La Batllia d’Andorra, que hauria de ser el temple de la justícia, sembla, de vegades, una casa de barrets. Ho pateixen en carn pròpia l’empresari català Sandro Rosell i el gestor andorrà Joan Besolí. Ambdós van ser jutjats i declarats innocents per l’Audiència Nacional espanyola ja fa més d’un any, després de passar gairebé dos anys tancats en presó preventiva.

Però el calvari judicial de Sandro Rosell i Joan Besolí no ha acabat. La Batllia d’Andorra encara manté obert el sumari que els va incoar l’any 2017, en paral·lel a la seva detenció per les autoritats espanyoles i a les diligències que va endegar la magistrada Carmen Lamela contra ells pels presumptes delictes de blanqueig de diners i d’organització criminal. La situació ha esdevingut kafkiana: l’Audiència Nacional espanyola els va declarar innocents en una sentència feta pública el 25 d’abril de l’any passat, però la Batllia d’Andorra encara els manté imputats pels mateixos delictes. Així ho ha confirmat l’expresident del Barça a LA VALIRA.

LA PARELLA MINGORANCE & ALBERCA

Una màxima reconeguda en el Dret universal és que una persona no pot ser perseguida per uns presumptes delictes si la justícia d’un altre país ja els ha jutjat pels mateixos motius i ha proclamat la seva innocència. Però aquest principi fonamental de la jurisprudència sembla que no impera a Andorra. A hores d’ara, Sandro Rosell i Joan Besolí continuen formalment imputats per la Batllia pels mateixos delictes dels quals han estat exonerats a Espanya.

La persecució judicial de Sandro Rosell i Joan Besolí a Andorra ha estat protagonitzada per la batlle Canòlic Mingorance, de la mà del seu valedor, el fiscal general, Alfons Alberca (foto). Aquesta parella és la mateixa que va entrar a la Banca Privada d’Andorra (BPA) com un elefant en una terrisseria, provocant l’embolic i l’escàndol judicial més gran que s’ha viscut mai al Principat.

L’11 de desembre del 2017, Canòlic Mingorance i Alfons Alberca es van traslladar a l’Audiència Nacional de Madrid per interrogar Sandro Rosell i Joan Besolí. Aquest episodi l’explica l’expresident del Barça en el seu llibre Una forta abraçada, recentment publicat (vegeu la notícia de LA VALIRA lavalira.eu/sandro-rosell-retrata-andbank-alfons-alberca-i-toni-marti-en-el-seu-llibre/): “Ja ha arribat el dia 11 de desembre, el dia que anem a l’Audiència Nacional a declarar per la causa d’Andorra (…) Em criden i, quan pujo, hi veig la batlle Canòlic Mingorance i la jutgessa Carmen Lamela, i el fiscal andorrà, Alfons Alberca, que sembla que ens té molta mania; no sabem per què, però és aixíMalgrat que la declaració és sobre Andorra, la batlle no obre la boca, no diu res de res. Ho porta tot Lamela. En fi, es veu que Andorra està totalment entregada. (…) Ni la batlle ni el fiscal andorrà obren la boca i accepten les ordres de Lamela”.

‘ET TRINXEN LA VIDA’

En un altre passatge del llibre, explica Sandro Rosell: “Vénen a veure’ns els advocats andorrans: Jesús Jiménez, Anna i Gemma. Pregunto a Jesús si, tal com em va dir fa temps, no fa falta que em preocupi perquè no hi ha res il·legal, i em diu que ho manté. En fi, que no hi ha res de res d’il·legal a Andorra, ni fet sense voler”.

Aleshores, per què la Batllia manté la causa viva contra aquests dos empresaris? És aquesta “mania” d’Alfons Alberca contra Sandro Rosell i Joan Besolí la raó per la qual el seu sumari encara està obert a Andorra? En tot cas, les conseqüències d’aquesta increïble situació –contrària a la jurisprudència internacional- són lamentables. Ho va explicar el mateix Joan Besolí en el reportatge El cas Rosell, emès per TV3 el 17 de maig passat: “Et trinxen la vida: econòmica, social, familiar (…) Tens problemes per trobar feina, per refer la teva vida” i amb tot “la vida segueix, tens hipoteques, tens despeses, tens uns fills estudiants… Això no t’ho torna ningú”.

 

Font: https://lavalira.eu/

A partir del 15 de diciembre, los consumidores y las empresas de los Estados miembros no pertenecientes a la zona del euro disfrutarán de unos pagos transfronterizos en euros más baratos.

Las nuevas normas de la UE garantizarán que todos los pagos transfronterizos en euros en los Estados miembros no pertenecientes a la zona del euro (Bulgaria, Chequia, Croacia, Dinamarca, Hungría, Islandia, Liechtenstein, Noruega, Polonia, Rumanía y Suecia) tengan el mismo precio que los pagos nacionales. Por ejemplo, un consumidor búlgaro que decida enviar euros al extranjero pagará la misma comisión que en el caso de una transferencia de crédito en levs dentro de Bulgaria. En otras palabras, a los pagos transfronterizos en euros se les aplicarán comisiones muy bajas o incluso nulas.

El vicepresidente ejecutivo, Valdis Dombrovskis, responsable de Una Economía al Servicio de las Personas, ha declarado: «Estas normas permitirán que todos nuestros ciudadanos y empresas se beneficien por igual de unos pagos transfronterizos en euros baratos. Este es un ejemplo positivo y concreto de la manera en que el mercado único puede reportar ventajas reales a los consumidores europeos. Por ejemplo, una familia de Rumanía que desee enviar dinero en euros a su hijo en un intercambio Erasmus en París ya no tendrá que tener en cuenta los costes adicionales, ya que ahora pagarán la misma comisión que para una transacción nacional en Rumanía».

La Comisión estará muy atenta a la aplicación de estas normas y se mantendrá en estrecho contacto con las autoridades nacionales competentes para velar por su correcta aplicación.

Estas normas, que figuran en el Reglamento (UE) 2019/518, forman parte de los esfuerzos dela Comisión por mejorar y abaratar el acceso de los consumidores a los servicios financieros, según lo establecido en el Plan de Acción de servicios financieros destinados a los consumidores de marzo de 2017. La medida siguiente, que se tomará en abril de 2020, será la aplicación de disposiciones adicionales que permitan a los consumidores de la UE comparar las comisiones por conversión de moneda al pagar con sus tarjetas en otra moneda de la UE.

Contexto

El 28 de marzo de 2018, la Comisión propuso modificar el actual Reglamento de la UE sobre pagos transfronterizos (924/2009). Esta propuesta se derivaba del Plan de Acción de servicios financieros destinados a los consumidores, publicado en marzo de 2017. Tras el acuerdo alcanzado por los colegisladores, el 29 de marzo de 2019 se publicó en el Diario Oficial de la Unión Europea el Reglamento (UE) 2019/518.

Fuente: Noticias Jurídicas