El formulari obliga els contribuents a declarar tots els actius que tinguin a l’estranger, com pisos i comptes, i que superin els 50.000 euros

La Comissió Europea porta Espanya al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) pel Model 720 de declaració de béns a l’estranger. Així ho ha notificat Brussel·les en una nota després d’haver emès un duríssim informe sobre aquest formulari el 2017. Espanya exigeix des de 2013 que els contribuents residents notifiquin els actius que posseeixen a l’estranger, com ara propietats o comptes bancaris. Això afecta un bon número de pisos propietat d’espanyols que no són al mercat per por a les sancions.

La Comissió Europea (CE) ha decidit aquest dijous dur a Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per imposar sancions «desproporcionades» als contribuents que no notifiquen que tenen actius en altres països europeus com Andorra.

Espanya exigeix ​​que els contribuents residents en el seu territori notifiquin a Hisenda els actius que posseeixen a l’estranger mitjançant el formulari  720, com ara propietats, comptes bancaris i actius financers, sota pena d’enfrontar-se a sancions si no presenten la informació a temps i en la seva totalitat. No obstant això, aquestes sancions són superiors a les imposades per infraccions similars en una situació purament nacional, i poden fins i tot superar el valor dels actius posseïts a l’estranger, segons ha explicat l’executiu comunitari en un comunicat.

Per tant, la Comissió considera que, si bé Espanya té dret a imposar sancions, aquestes «són desproporcionades i discriminatòries» i «poden dissuadir les empreses i als particulars d’invertir o circular a través de les fronteres en el mercat únic».

Per Brussel·les, aquestes disposicions «entren en conflicte amb les llibertats fonamentals de la Unió Europea, com ara la lliure circulació de persones, la lliure circulació de treballadors, la llibertat d’establiment, la lliure prestació de serveis i la lliure circulació de capitals». La Comissió havia obert el 2015 un procediment d’infracció contra Espanya per aquest motiu.

La Comissió considera que les sancions són desproporcionades i dsicriminatòries

El formulari 720 es va posar en marxa a finals de l’any 2012 i el febrer del 2013, l’empresa espanyola DMS Consulting va interposar una demanda contra la seva aplicació davant la Comissió Europa. Els advocats de DMS consideraven absurdes i desproporcionades les sancions i les conseqüències derivades d’aquesta obligació d’informar sobre drets i béns a l’estranger de ciutadans espanyols. La resolució jurídica incidirà en els residents espanyols que ara tenen els seus pisos “dormint” i esperen posar-lo en el mercat del lloguer si la sentència els hi és favorable.

La resolució jurídica incidirà en els residents espanyols que ara tenen els seus pisos “dormint”

S’han calculat en més de 1.000 els pisos buits per aquestes raons. Ara es troben en la situació de no poder llogar-los perquè si ho fan han de tenir un compte i també declarar-lo amb aquest model que els obliga a pagar la multa del 150% del valor del bé no declarat.

Font: www.altaveu.com

El Col·legi de Registradors espanyol crea una base de dades per donar resposta a una nova directiva europea que pretén descobrir qui hi ha realment rere les empreses

El registre de titularitats úniques creat pel Col·legi de Registradors espanyol ha permès, per ara, localitzar a Andorra 325 societats pantalla que, al final de la cadena, pertanyen a empreses o empresaris espanyols o domiciliats a Espanya. Aquesta base de dades és una eina de nova constitució en la lluita contra el blanqueig de capitals. I és possible que una part important de les esmentades societats radicades al Principat acabin sent investigades.

La creació de l’esmentat registre és la resposta de la jurisdicció espanyola a una directiva europea. Europa obliga a conèixer qui té, almenys, més del 25% d’una societat. D’aquí que l’any passat el ministeri de Justícia de l’Estat veí del soc dictés una ordre que obliga les societats a incloure la identificació del titular real en la presentació dels seus comptes anuals. Els comptes del 2017 són els primers que incorporen una nova pàgina en què hi apareix qui controla el capital social.

Els registradors espanyols ja han firmat convenis amb la fiscalia de l’Estat i amb la guàrdia civil per tal que aquestes dues institucions puguin consultar de manera automàtica consultar la base de dades. Segons que publica el diari espanyol ‘El País’, fins ara la inclusió de dades en el nou registre ha permès detectar 122.040 societats en la cadena de control d’altres. Nou de cada deu d’aquestes societats estan radicades a Espanya mateix.

Però hi ha gairebé 14.000 societats que estan domiciliades en altres estats, particularment a Holanda, Alemanya i Luxemburg. Però també en jurisdiccions, com Andorra, que els registradors espanyols marquen especialment atès que hi ha ONG que les consideren poc transparents. Al Principat, per ara, s’hi han localitzat 325 societats, a Panamà 308, a les Illes Verges Britàniques 157 o a Liechtenstein 109. Tres-centes empreses estan establertes en països que són directament considerats per la UE com a paradisos fiscals, amb Aràbia Saudita al capdavant.

Un expert ha defensat que el dictamen de la Comissiò Europeu en contra de l’aplicació de la Hisenda espanyola per regular els béns a l’estranger ha d’afavorir que aflorin voluntàriament immobles no regularitzats. Aquesta possible entrada de més pisos al mercat immobiliari repercutiria en la baixada dels lloguers.

Luis Manuel Alonso, catedràtic en dret financer i tributari, ha animat els propietaris espanyols d’immobles no regularitzats a Andorra a posar-se al corrent amb Hisenda voluntàriament i sense por a sancions. L’expert ho raona en el dur dictamen de la Comissió Europea que considerava que les normes que aplica l’administració espanyola pel que fa a la regularització de béns a l’estranger són majoritàriament contràries al dret europeu. «En conèixer que la Comissió Europea censura obertament i profunda aquesta interpretació de la normativa espanyola, dóna peu a avançar que es pot regularitzar aplicant les declaracions complementàries que s’havien fet tota la vida, regularitzar pels rendiments. I això sí, declarar-ho tot a hisenda, que no hi hagi cap tipus d’element patrimonial que quedi ocult a la hisenda espanyola«, adverteix.

Alonso ha reconegut que desconeixia la xifra d’immobles no regularitzats a Andorra, però en tot cas si aquests pisos entressin al mercat la problemàtica dels lloguers milloraria. I és que a hores d’ara molts d’aquests immobles estan tancats o fora del mercat per por dels propietaris a declarar-los. Però creu que «en una societat de la mida de l’andorrana, si entressin en el mercat un miler de pisos, això hauria de tenir una repercussió favorable per poder llogar pisos amb preus raonables. Seria una ampliació important de l’oferta d’habitatge«.

L’expert no creu que hi hagi una campanya de la Hisenda espanyola per caçar els propietaris que no tenen regularitzats els seus béns. Alonso ha participat aquest matí amb els advocats Jorge Pérez i Daniel Roca en una conferència sobre la regularització fiscal d’immobles a Andorra, organitzada per l’Associació de Consumidors i Usuaris.

Font: .andorradifusio.ad

 

L’Alt tribunal analitzarà si es pot tolerar la implementació retroactiva de la normativa, els greuges que comporta i si s’ajusta a Dret que l’AREB no faciliti informació escudant-se en la confidencialitat

El Tribunal Constitucional (TC) analitzarà si alguns dels preceptes de la denominada ‘llei BPA’ i, especialment, l’aplicació que n’ha fet l’Agència estatal de Resolució de les Entitats Bancàries (AREB) s’ajusten al dret constitucional vigent al Principat. L’Alt tribunal estudiarà, entre altres, si les decisions que la normativa avala de manera retroactiva, les diferències patrimonials que acaba establint entre els accionistes de Banca Privada d’Andorra (BPA) i la reiterada negació d’informació s’ajusten a dret.

El TC ha admès recentment un recurs d’empara presentat pels germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, en què es posen de manifest tot un seguit de greuges que ara el tribunal passarà a examinar. El recurs d’empara té a veure amb la petició que els ara recurrents van fer fa més de dos anys a l’AREB per tal que els facilités un seguit de documentació i informació sobre el procés d’intervenció i nacionalització de BPA per poder-se defensar.

L’AREB s’hi va negar en rodó aferrant-se a la presumpta confidencialitat que, teòricament, la llei 8/2015 més coneguda com ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’, avala. La Batllia, però, va donar la raó posteriorment als germans Cierco i obligava a l’agència estatal a lliurar tot un seguit d’informació que no afectés a tercers. Més tard, la sala administrativa del Tribunal Superior va tornar a emparar els arguments que havia posat sobre la taula l’organisme dirigit per Albert Hinojosa.

Ara li tocarà al Tribunal Constitucional pronunciar-se. I haurà d’avaluar si la ‘llei BPA’ vulnera diversos principis o drets constitucionals com, per exemple, la seguretat jurídica i la no retroactivitat o l’arbitrarietat i, també, si es vulnera el dret a defensa dels recurrents i el dret a la igualtat d’armes. En certa manera, el recurs admès pel TC es divideix en tres grans blocs: la retroactivitat amb què s’ha estat aplicant la norma; el greuge patrimonial que ha suposat als recurrents i que, en canvi, salva de tot els accionistes minoritaris de BPA; i la manca d’informació.

Elements a ‘mirar’

El TC haurà d’avaluar, per exemple, si una llei aprovada 23 dies després de la intervenció de BPA és normal que avali, per se, tot un seguit de decisions adoptades amb anterioritat i que, la norma, estableixi sí o sí, com adequades tot i no estar previstes amb anterioritat a l’ordenament jurídic. O si és normal que una llei que suposadament pretén ser la transposició d’una directiva europea arran de l’Acord monetari, s’ha d’acabar dissenyant per al cas concret de la intervenció d’una entitat bancària.

L’Alt tribunal també haurà d’analitzar si s’adequa a la Constitució que sense preveure-ho altres lleis generals com la relativa a les fallides, la ‘llei BPA’ estableixi un instrument de recapitalització que, a més, imposa càrregues només als accionistes majoritaris d’una societat, i clarament, de BPA i, en canvi, en deixa fora d’altres socis, amb una forquilla que en cap cas havia previst mai Europa. La directiva comunitària, alhora, deixa clar que la informació s’ha de facilitar amb escreix a les persones -físiques o jurídiques- concernides, com considerarien els recurrents que són. I que no hi ha confidencialitat que valgui quan ets afectat en un procés.

Font: www.altaveu.com

Una sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Castilla y León (TSJCL) puede sentar un precedente y evitar que los pisos de los no residentes españoles dejen de estar sujetos al formulario 720 y, en consecuencia, dejar de pagar una multa del 150%. Esta situación permitiría que aflorasen pisos que a día de hoy están cerrados por temor a la sanción, ya que el formulario 720 obliga a los contribuyentes a declarar todos los activos que tengan en el extranjero que superen los 50.000 euros.
En contra de esta obligación, también está la Comisión Europea, que en 2015 emitió un dictamen por el cual instaba al estado a modificar las normas sobre los activos que los residentes mantienen en terceros países, con la amenaza de llevar el asunto al Tribunal de Justicia de la UE.

Justo a este escrito de acoge la sentencia del TSJCL que anula las multas «desproporcionadas» que la Agencia Tributaria impuso a un contribuyente en la declaración de bienes en el extranjero y condenó al estado a pagar las costas.

Fuente: Diari d’Andorra

 

 

El gobierno trabaja plantea junto a la OCDE excluir de la lista de intercambio de información automática las cuentas de no residentes destinadas al pago de alquileres.

Según informó ayer en sesión del Consejo general el ministro de Finanazas Jordi Cinca, el Gobierno de Andorra «está trabajando con la OCDE para encontrar una situación de encaje sobre la propuesta de excluir del intercambio automático fiscal las cuentas bancarias para cobrar el alquiler de viviendas propiedad de personas no residentes al Principado».
A pesar de que fue el consejero progresista, Víctor Naudi, quién pidió sobre esta cuestión durante la sesión de control al Gobierno, la propuesta vendía de una enmienda del grupo parlamentario de UL+ILM que solicitaba excluir de este sistema las cuentas bancarias para cubrir los gastos de las viviendas y los ingresos por alquileres hasta un máximo de 50.000 euros. «De este modo, conseguiríamos abrir un parque inmobiliario que está cerrado y, si se establece un tope inferior, también rebajar el precio de los alquileres», planteó el consejero de UL-ILM, Carles Naudi.

Fuente: /www.elperiodic.ad