, ,

La fiscalia signa un acord per facilitar a la UE que investigui casos de blanqueig lligats a Andorra

El fiscal general de l’Estat, Xavier Sopena, i la seva homòloga europea, Laura Codruta Kövesi, han signat, per via electrònica, un acord de treball que el ministeri públic assegura que no té efectes jurídics però que “contribueix a protegir els interessos financers” tant del Principat com d’Europa

En ple debat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), de si és mixt o no ho és, i de quan es farà el referèndum i de si serà que sí o serà que no, el fiscal general de l’Estat, Xavier Sopena, i la fiscal en cap europea, Laura Codruta Kovesi, han signat un pacte de treball que suposadament ha de “contribuir a protegir els interessos financers tant d’Andorra com de la UE” i que malgrat no tenir efectes jurídics sí que permetrà investigar, per exemple, casos de blanqueig.

L’acord s’ha signat aquest matí per via electrònica. L’objectiu de l’acord és el de dotar les dues institucions d’un protocol d’entesa que faciliti la cooperació i l’intercanvi d’informació. El protocol, segons un comunicat del Consell Superior de la Justícia, és una eina de treball que ajudarà a garantir una investigació i un enjudiciament ràpid, efectiu i sense demores indegudes a totes les persones sospitoses o acusades de cometre delictes contra el pressupost de la UE, especialment en relació amb el blanqueig de capitals i altres delictes relacionats.

Aquest acord de treball, tot i que no té efectes jurídicament vinculants, reforça el vincle entre les dues institucions en el marc de la cooperació de conformitat amb els seus ordenaments jurídics respectius i contribueix a protegir els interessos financers tant d’Andorra com de la Unió Europea.

/0 Comentarios/por
,

Els tribunals andorrans podran elevar qüestions prejudicials al TJUE si hi ha associació amb Europa

Un ciutadà, una empresa del país, una institució pública o l’Estat podrien sotmetre un cas a la sala judicial europea en les mateixes condicions que els estats membres

 

Els batlles o els tribunals andorrans podran elevar, per iniciativa pròpia o a demanda de les parts, qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si mai s’acaba aprovant l’acord d’associació amb la UE. És una de les novetats que portaria el pacte amb Europa, atès que hi hauria una pila de directives i normativa europea que aplicaria. A més, un ciutadà, una empresa del país, una institució pública o l’Estat podrien sotmetre un cas a la sala judicial europea en les mateixes condicions que els estats membres.

Aquestes són algunes de les qüestions que s’han tractat en una recent trobada entre el secretari d’Estat per les Relacions amb Europa, Landry Riba, i una trentena llarga d’operadors judicials. Riba va acudir a la Seu de la Justícia per reunir-se amb batlles, fiscals, magistrats, secretaris judicials… La xerrada, amena segons alguns dels assistents, forma part de la formació regular que es va organitzant des del Consell Superior de la Justícia. L’encarregat de la planificació d’aquestes formacions i, alhora, membre de la cúpula judicial en representació justament dels professionals judicials, Ramon Camp, ha valorat de molt interessant l’aportació de Riba.

El secretari d’Estat va fer una pinzellada general a tot allò que s’ha negociat i, evidentment, es va enfocar força al que suposaria l’acord a nivell judicial i la relació que caldria establir amb el TJUE. Un dels elements més transcendents és que si mai un jutge o tribunal veu que per resoldre un cas ha d’acudir a una norma europea o hi ha una col·lisió entre el que ell creu i el que podria pensar el TJUE quan hi hagi normativa europea pel mig, podrà demanar el parer del tribunal europeu abans d’emetre ell una decisió. Això sí, les decisions últimes en aquest sentit continuaran sent dels batlles o magistrats interns, encara que en les mateixes condicions que la resta d’estats membres de la UE, les persones físiques o jurídiques legitimades per accionar des d’Andorra ho podran fer.

Font: https://www.altaveu.com/

/0 Comentarios/por
,

Comencen els interrogatoris a Madrid per l’Operació Catalunya i la liquidació de la BPA

Dos episodis cabdals de la història recent d’Andorra s’estan dilucidant, aquesta tardor, lluny de les valls de les Valires. D’un cantó, el Congrés dels Diputats espanyol enceta, aquest dimarts dia 15, els interrogatoris dels principals implicats, víctimes i testimonis de l’Operació Catalunya, ordida l’any 2012 pel ministeri de l’Interior del PP per escapçar el moviment independentista català.

En total, compareixeran, en les sessions programades, un total de 20 polítics, funcionaris, empresaris i periodistes, que van conèixer molt de prop, van participar o van patir les clavegueres policials de l’Estat. Una de les conseqüències de l’Operació Catalunya va ser la intervenció i posterior liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid, on se sospitava que destacats líders sobiranistes, com la família Pujol, tenien fortunes secretes amagades.

LA CONFESSIÓ DE “PACO BOMBA”

Per aquest dia 15 està anunciat l’interrogatori de Francisco Martínez (foto), exsecretari d’Estat de Seguretat, càrrec de confiança de l’exministre Jorge Fernández Díaz; i de l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia Eugenio Pino. Ambdós van tenir una intervenció molt directa en la guerra bruta contra l’independentisme català i en la conspiració que va acabar amb la BPA.

En una carta que “Paco Bomba” va publicar al diari El Mundo l’any 2020, l’exsecretari d’Estat de Seguretat confessava que, després de tenir un profund coneixement documental del cas BPA, estava convençut que la seva confiscació va tenir “un evident caire polític” i que la considerava “injustificada, desproporcionada i injusta”.

L’exsecretari d’Estat, que ara serà interrogat pels diputats, reconeixia en la seva carta que “a vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”.

LA “SOLUCIÓ FINAL”

Per la seva banda, Eugenio Pino, comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz, era el cap jeràrquic de la “policia patriòtica” que va aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, els homes d’Eugenio Pino van arribar a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA.

El problema és que no tenien les proves necessàries perquè el jutge de l’Audiència Nacional pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA (Higini Cierco i Joan Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” el banc, amb la col·laboració dels seus contactes de confiança als Estats Units, i accedir, d’aquesta manera, als comptes.

PROTAGONISTES I TESTIMONIS CABDALS

En la segona sessió, programada per al dia 30 d’octubre, seran interrogats els policies Marcelino Martín Blas, l’enllaç amb el CNI, i Celestino Barroso, exagregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Aquests dos funcionaris van tenir un paper clau en l’operació contra la BPA.

Per a futures sessions, la comissió parlamentària d’investigació té previst interrogar: Higini Cierco, exaccionista de la BPA; Joan Pau Miquel, exconseller delegat d’aquesta entitat bancària; els periodistes Quico Sallés i Mayka Navarro; els exministres Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal; Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro; l’expresident del Govern Mariano Rajoy; els polítics Oriol Junqueras, Artur Mas, Xavier Trias i Alicia Sánchez Camacho; l’advocat Agustí Carles; i els alts càrrecs Ignacio Cosidó (exdirector general de la Policia) i Juan Manuel Vega Serrano (exdirector del Sepblac), tots ells protagonistes i testimonis cabdals per aclarir els fets.

EL TRIBUNAL DE CORTS VA AMB PEUS DE PLOM

La comissió parlamentària d’investigació no té competències executives, però a la fi dels seus treballs emetrà unes conclusions de gran valor polític. Si es constata, entre altres extrems, que la intervenció i liquidació de la BPA va ser un “dany col·lateral” de la guerra bruta de les clavegueres policials, això tindrà un gran impacte sobre els procediments judicials que hi ha oberts a Andorra.

Aquesta pot ser la raó per la qual el Tribunal de Corts, presidit pel magistrat Enric Anglada, ha decidit posposar fins a l’estiu de l’any vinent l’emissió de la sentència sobre el cas Gao Ping, la primera peça separada del voluminós sumari de la BPA. Els tres membres del tribunal -malgrat les fortes pressions de l’exfiscal Alfons Alberca i de la batlle instructora, Canòlic Mingorance perquè dictessin ja la sentència- s’han estimat més anar amb peus de plom per no fer el ridícul, en espera del veredicte de la comissió parlamentària d’investigació.

PÀNIC AL VATICÀ PELS “DIAMANTS DE SANG”

A més de la comissió sobre l’Operació Catalunya, hi ha un segon cas que s’està investigant a Madrid i que té greus conseqüències a Andorra. Es tracta del tràfic dels “diamants de sang”, procedents de Sierra Leone i Libèria, del qual va lucrar-se l’empresa andorrana Orfund. El negoci dels “diamants de sang” està en l’origen de la guerra civil i del genocidi que va assolar aquesta zona d’Àfrica a finals del segle passat.

El magistrat de l’Audiència Nacional Luis Francisco de Jorge Mesas ha decidit, finalment, tirar endavant la instrucció d’aquest sumari, instat per un antic esclau de les mines de Sierra Leone, malgrat l’oposició inicial de la Fiscalia, que considerava que els delictes denunciats ja havien prescrit. Això vol dir que, en els pròxims dies i setmanes, seran cridats a declarar els testimonis que figuren en la querella, entre els quals hi ha 10 ciutadans d’Andorra vinculats a les activitats criminals d’Orfund.

Destaquen, en aquest sentit, els exministres Jordi Cinca –actual president del Fons de Reserva de Jubilació– i Càndid Naudi, a més de Miquel Canturri, conseller per DA del comú d’Andorra la Vella. L’impacte de l’escàndol dels “diamants de sang” provoca pànic al Vaticà, ja que esquitxa de ple el coprincipat episcopal. Monsenyor Joan Enric Vives, malgrat l’extrema gravetat dels fets, mai no va condemnar aquest genocidi.

/0 Comentarios/por

Landry Riba: «Andorra podrá limitar las autorizaciones a residentes»

El acuerdo entre el Principat y la Unión Europea dotará al gobierno andorrano de un mecanismo de regulación demográfica inexistente hasta ahora con un sistema de cuotas que afectará a la población residente

El secretario de Estado de Asuntos Europeos de Andorra, Landry Riba, es el alto cargo del Principat encargado de las negociaciones del acuerdo de asociación del país con la Unión Europea. En esta entrevista con SEGRE, Riba asegura que el acuerdo dotará al gobierno andorrano de “un mecanismo de regulación demográfica a través de un sistema de cuotas que afectará la población residente”. Una regulación inexistente hasta ahora y que “permitirá que el país limite la cifra de residencias”. “El Gobierno podrá decidir no dar más autorizaciones de residencia hasta el año siguiente para crecer siguiendo una tendencia más conservadora que la actual”, indicó.

Este es un instrumento que, junto a las políticas de vivienda que impulsa el país, puede ayudar a solucionar la situación de tensión actual “y beneficiar también la problemática en el Alt Urgell”, consideró el ministro.En el marco de los trabajadores fronterizos, actualmente existe una cuota que va condicionada a la emisión de una autorización de Trabajo fronterizo. Con el acuerdo, apuntó Riba, “esta cuota desaparecerá” pero se mantendrán otras vinculadas a la residencia a Andorra. “La persona que no reside en Andorra no pasará por un sistema de cuota”, insistió. El número de trabajadores fronterizos que trabajará en el país pasará a constar en un registro y estará regulado por el propio mercado laboral, que será el que fijará las ofertas.

El control de los antecedentes penales que realiza el país “pasará a ser exclusivo para las personas que soliciten la residencia”, dijo. En el caso de los trabajadores fronterizos, se mantendrá solo en las profesiones consideradas como “sensibles”, que son las relacionadas con los sectores de la educación, de la salud, de los servicios financieros y algunas profesiones liberales. Para el resto, el criterio de la revisión de los antecedentes penales desaparecerá. Será el caso, por ejemplo, de los trabajadores que trabajan en pistas (a excepción de los monitores infantiles).En cuanto a la seguridad social, Riba explicó que el acuerdo de asociación situará el sistema andorrano de seguridad social dentro del sistema europeo. A efectos prácticos, “representará un avance para los trabajadores de nacionalidad europea que se jubilen y que hayan trabajado en el país”, ya que no estarán obligados a reclamar a la Caja Andorrana de Seguridad Social la prestación que les pertoca por los años cotizados. Con el sistema de coordinación que fija el acuerdo, la persona que se jubile, esté en el país que esté, recibirá una única pensión que incluirá el derecho generado en este país. Los trabajadores andorranos, entre ellos los fronterizos, se beneficiarán también de la tarjeta sanitaria europea, que les dará derecho a ser atendido en cualquier sistema público de salud de la UE.

El acuerdo será una fuente de oportunidades que ayudará a Andorra a diversificar su economía y que se traducirá en un “incremento de ofertas de trabajo y en una oportunidad real de generar más opciones laborales que beneficiarán las poblaciones más vinculadas a Andorra”, explicó el secretario de estado.“El acuerdo facilitará también sistemas para la contratación de trabajadores fronterizos”, aseguró. El catálogo de las ofertas publicadas del servicio de ocupación andorrano será visible a través del sistema EURES (EURopean Employment Services), que es el sistema europeo de ocupación. Del mismo modo, las personas que busquen trabajo podrán publicar su currículum en esta plataforma y será visible para los empresarios andorranos, “que preferirán trabajadores vecinos de La Seu que de Copenhaguen”, consideró.

Dentro del capítulo sobre cooperación entre Andorra y los 27 países asociados, el acuerdo contempla el concepto de Espai Pirinenc entre Andorra, España y Francia. Riba indicó que será un espacio similar al Espacio Alpino europeo, participado por 7 países.Permitirá aplicar políticas de cooperación transfronterizas en ámbitos como la salud, la educación, la ocupación, la economía o el turismo y solicitar ayudas europeas. El acuerdo regulará la prestación de servicios y permitirá que las empresas andorranas y las del Alt Urgell puedan intercambiar servicios con trámites administrativos simplificados, concluyó.

Fuente: https://www.segre.com/

/0 Comentarios/por

Andorra podrá limitar las autorizaciones a residentes

El acuerdo entre el Principat y la Unión Europea dotará al gobierno andorrano de un mecanismo de regulación demográfica inexistente hasta ahora con un sistema de cuotas que afectará a la población residente

El secretario de Estado de Asuntos Europeos de Andorra, Landry Riba, es el alto cargo del Principat encargado de las negociaciones del acuerdo de asociación del país con la Unión Europea. En esta entrevista con SEGRE, Riba asegura que el acuerdo dotará al gobierno andorrano de “un mecanismo de regulación demográfica a través de un sistema de cuotas que afectará la población residente”. Una regulación inexistente hasta ahora y que “permitirá que el país limite la cifra de residencias”. “El Gobierno podrá decidir no dar más autorizaciones de residencia hasta el año siguiente para crecer siguiendo una tendencia más conservadora que la actual”, indicó.

Este es un instrumento que, junto a las políticas de vivienda que impulsa el país, puede ayudar a solucionar la situación de tensión actual “y beneficiar también la problemática en el Alt Urgell”, consideró el ministro.En el marco de los trabajadores fronterizos, actualmente existe una cuota que va condicionada a la emisión de una autorización de Trabajo fronterizo. Con el acuerdo, apuntó Riba, “esta cuota desaparecerá” pero se mantendrán otras vinculadas a la residencia a Andorra. “La persona que no reside en Andorra no pasará por un sistema de cuota”, insistió. El número de trabajadores fronterizos que trabajará en el país pasará a constar en un registro y estará regulado por el propio mercado laboral, que será el que fijará las ofertas.

El control de los antecedentes penales que realiza el país “pasará a ser exclusivo para las personas que soliciten la residencia”, dijo. En el caso de los trabajadores fronterizos, se mantendrá solo en las profesiones consideradas como “sensibles”, que son las relacionadas con los sectores de la educación, de la salud, de los servicios financieros y algunas profesiones liberales. Para el resto, el criterio de la revisión de los antecedentes penales desaparecerá. Será el caso, por ejemplo, de los trabajadores que trabajan en pistas (a excepción de los monitores infantiles).En cuanto a la seguridad social, Riba explicó que el acuerdo de asociación situará el sistema andorrano de seguridad social dentro del sistema europeo. A efectos prácticos, “representará un avance para los trabajadores de nacionalidad europea que se jubilen y que hayan trabajado en el país”, ya que no estarán obligados a reclamar a la Caja Andorrana de Seguridad Social la prestación que les pertoca por los años cotizados. Con el sistema de coordinación que fija el acuerdo, la persona que se jubile, esté en el país que esté, recibirá una única pensión que incluirá el derecho generado en este país. Los trabajadores andorranos, entre ellos los fronterizos, se beneficiarán también de la tarjeta sanitaria europea, que les dará derecho a ser atendido en cualquier sistema público de salud de la UE.

El acuerdo será una fuente de oportunidades que ayudará a Andorra a diversificar su economía y que se traducirá en un “incremento de ofertas de trabajo y en una oportunidad real de generar más opciones laborales que beneficiarán las poblaciones más vinculadas a Andorra”, explicó el secretario de estado.“El acuerdo facilitará también sistemas para la contratación de trabajadores fronterizos”, aseguró. El catálogo de las ofertas publicadas del servicio de ocupación andorrano será visible a través del sistema EURES (EURopean Employment Services), que es el sistema europeo de ocupación. Del mismo modo, las personas que busquen trabajo podrán publicar su currículum en esta plataforma y será visible para los empresarios andorranos, “que preferirán trabajadores vecinos de La Seu que de Copenhaguen”, consideró.

Dentro del capítulo sobre cooperación entre Andorra y los 27 países asociados, el acuerdo contempla el concepto de Espai Pirinenc entre Andorra, España y Francia. Riba indicó que será un espacio similar al Espacio Alpino europeo, participado por 7 países.Permitirá aplicar políticas de cooperación transfronterizas en ámbitos como la salud, la educación, la ocupación, la economía o el turismo y solicitar ayudas europeas. El acuerdo regulará la prestación de servicios y permitirá que las empresas andorranas y las del Alt Urgell puedan intercambiar servicios con trámites administrativos simplificados, concluyó.

Fuente: https://www.segre.com/

/0 Comentarios/por
, ,

Andreu Olesti: «Andorra guanya un plus de seguretat jurídica amb l’acord d’associació»

El catedràtic en dret europeu no descarta que faci falta una modificació de la Constitució

Andorra guanyarà seguretat jurídica si finalment acaba formant part d’Europa mitjançant l’acord d’associació. De fet, l’adhesió a Europa implicarà que el Principat estigui sotmès a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el qual no té en consideració la dimensió dels països en el moment de dictar les seves sentències. En aquest sentit, segons explica el catedràtic en dret europeu i degà de la Universitat de Barcelona (UB), Andreu Olesti, «això suposa que si algun estat membre interpreta o aplica de forma diferent l’acord a com l’entén Andorra, qui decidirà no és el país més gran, sinó que ho farà el Tribunal de Justícia de la UE». Aquest fet, per tant, porta l’expert a afirmar que el Principat «guanya un plus de seguretat jurídica amb l’acord d’associació».

De la mateixa manera, Olesti es mostra convençut que la millor situació per al país és que entri a formar part d’Europa i no continuar tal com es troba ara, si més no «perquè l’acord, vulguis o no, et cobreix tot un seguit d’àmbits com participar del mercat interior». Així mateix, assegura que si finalment guanya el ‘no’ en el referèndum vinculant anunciat pel Govern, «el que continuaria vigent són els acords que existeixen ara» i, per tant, no hi hauria una situació diferent de l’actual. El que està clar, afegeix, és que l’acord d’associació el que implica és «un aprofundiment de les relacions» amb Europa, sobretot pel que fa a aquesta participació del mercat interior en allò relatiu a les mercaderies, les persones o els serveis.

D’altra banda, l’expert no tanca la porta al fet que Andorra hagi de modificar la Constitució per tal d’adaptar tota la normativa de l’acord. «El que és cert és que la Constitució d’Andorra i l’acord d’associació han de ser compatibles. L’acord no pot ser inconstitucional des del punt de vista d’Andorra, ja que si ho fos, la Constitució andorrana hauria de ser modificada», explica. De la mateixa manera, apunta que el text negociat amb la UE també pot incorporar algunes disposicions «que poden anar en contra de la regulació andorrana» i, en aquest supòsit, també caldria fer canvis.

Pel que fa a la fiscalitat, Olesti exposa que «és possible» que el país es vegi obligat a introduir certs canvis de la mateixa manera que succeirà amb els impostos sobre el tabac, els quals «tenen un període transitori d’anar-se reduint fins a arribar a zero». «En l’àmbit fiscal és probable que existeixi alguna disposició que obligui Andorra a algun tipus d’actuació», indica, tot i que es tracta d’una qüestió que l’expert no assegura al cent per cent.

Finalment, i quant al poder que pot tenir Andorra en la presa de decisions a nivell europeu, el catedràtic posa en relleu que el Principat formarà part del que s’anomena consell d’associació juntament amb San Marino i representants de la Comissió Europea. Aquest consell d’associació, afegeix, «haurà de ser tingut en compte» quan s’hagi d’adoptar normativa per part d’Europa.

 

/0 Comentarios/por
,

Andorra y Madrid copan los cambios ficticios de residencia para pagar menos impuestos

Las fugas simuladas de domicilio están ligadas esencialmente a los gravámenes sobre las herencias y donaciones

Andorra entre los otros países; y Madrid, entre las comunidades, son los dos territorios preferidos por los contribuyentes catalanes que simulan cambiar de domicilio para pagar menos impuestos, desde los de sucesiones y donaciones al gravamen de patrimonio, según la Agència Tributària de Catalunya (ATC).

En los últimos cinco años, este organismo ha logrado aflorar 135,5 millones de euros de un total de 173 liquidaciones por parte de otros tantos contribuyentes, personas físicas, que simularon haberse mudado a otros territorios para abaratar su factura tributaria cuando en realidad su residencia real está en Cataluña.

De la cifra total en este periodo, 87 liquidaciones fueron por simular el cambio de residencia esencialmente a Madrid, con un importe de 13 millones de euros; y otras 86 corresponden a cambios ficticios a otros países, fundamentalmente Andorra, según las fuentes consultadas, con un importe de 122,4 millones de euros.

Pero esta es una actividad que viene de más atrás. De hecho, de 2015 a 2018 se practicaron 46 propuestas de cambio de residencia fiscal, según el informe sobre el plan de prevención del fruade de 2015 a 2018. De la cifra total, 20 fueron por indicios de deslocalizaciones ficticias a otros países con una deuda tributaria de 8,5 millones de euros; y 26 por indicios de posibles deslocalizaciones ficticias a otras autonomías con una deuda tributaria de 15,6 millones.

Las fugas simuladas de domicilio están ligadas esencialmente a los gravámenes sobre las herencias y donaciones. Con anterioridad lo estaban al impuesto de patrimonio, que en Madrid no se pagaba. Pero las cosas han cambiado con el tributo a las fortunas de más de tres millones aprobado por el Gobierno, que ha llevado al Ejecutivo de Isabel Díaz Ayuso a reactivar el de patrimonio para quienes están afectados por el nuevo gravamen, para así neutralizarlo mientras se mantenga, ya que, en principio, es temporal.

Estas cifras avalan lo que revelan algunos estudios, como el elaborado por el Laboratorio de Análisis de Políticas Públicas (IvieLAB, vinculado a la Generalitat Valenciana), que destaca el rol de la Madrid como «aspiradora» de recursos gracias a las rebajas de impuestos llevadas a cabo por el gobierno autonómico del PP, con una pérdida de ingresos que se compensa con el ‘efecto capitalidad’. El informe analizaba la movilidad de asalariados y pensionistas entre autonomías desde 2005 y hallaba «evidencias» que vinculaban la ganancia de 103.035 contribuyentes en Madrid procedentes de otras regiones en el periodo 2009-2018, coincidiendo con el periodo de rebajas fiscales más agresivas en la comunidad madrileña. «Madrid ha ganado 100.000 contribuyentes en el IRPF desde que decidió establecer importantes beneficios fiscales en sus impuestos personales», afirmaba.

En el apartado de ventajas, Andorra, además de contar con una importante exención del 100% en el impuesto de la renta (IRPF) de los residentes con ingresos anuales por debajo de 24.000 euros anuales tiene uno de los tipos marginales máximos más bajos, con el 10%. Los primeros 24.000 euros no tributan, mientras que entre 24.001 y 40.000 euros el gravamen es del 5% y por encima de 40.001 euros, el 10%. A su vez no existen ni los tributos que gravan las herencias ni las donaciones, ni tampoco el de patrimonio.

En Madrid, por su parte, las rentas hasta 16.000 euros son, junto con la Comunitat Valenciana, las que menos tributan, al igual que las que superan los 160.000 euros. La comunidad liberó del impuesto del patrimonio a los contribuyentes, pero al imponer el Gobierno central un gravamen sobre los patrimonios de más de 3 millones de euros, el Ejecutivo autonómico decidió suspender la bonificación del 100% que mantenía sobre este impuesto para que los afectados. Además, tanto padres e hijos, como los cónyuges y parejas de hecho solo pagan el 1% de la cuota correspondiente al impuesto que grava las herencias y las donaciones. Además, los hermanos, tíos y sobrinos del causante o donante pueden aplicar una bonificación del 25% sobre la cuota del impuesto.

 

/0 Comentarios/por
, ,

Penalització per als nacionals que visquin fora i vulguin comprar-se una segona residència al país

La proposta que el Govern ha inclòs en l’acord d’associació amb la Unió Europea equipara els andorrans que no viuen al Principat amb la resta de ciutadans europeus i estableix un termini de com a mínim cinc anys

Els andorrans que portin, com a mínim cinc anys vivint fora del país i vulguin comprar una segona residència estaran subjectes als mateixos criteris que els ciutadans europeus que vulguin adquirir un immoble. Així s’exposa en la proposta que Andorra ha fet a Brussel·les en el marc de l’acord d’associació amb la Unió Europea. El cap de Govern, Xavier Espot, també ha explicat que no es podrà exigir el dipòsit que s’exigeix per obtenir una residència passiva, però “hem negociat un sistema de quotes conservador que ens permetrà concedir-ne 20 o 30 màxim”.

El protocol que permet regular o limitar l’adquisició de les segones residències per a ciutadans europeus no està tancat del tot en el si de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Tal com a explicat Espot a preguntes del conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, forma part de l’annex 12 de la lliure circulació de capitals. En la sessió e control, ha llegit en francès la proposta que Andorra ha fet i que s’emmiralla en la legislació de Malta.

Exposa que “sabent de l’escassetat de terreny i la població d’Andorra, el país pot aplicar de forma no discriminatòria les disposicions que emanen de la Llei general d’ordenament del territori i la d’inversió estrangera, pel que fa a l’adquisició de béns immobles per a segones residències per a ciutadans europeus que no hagin residit al país durant cinc anys”. Això afecta també els nacionals que portin cinc anys vivint fora, tot i que dius “que pensem que hi haurà pocs casos d’aquestes característiques”. L’objectiu és que aquesta proposta es pugui tancar entre l’abril o el maig.

RESIDÈNCIES PASSIVES
En el cas de les residències passives, el cap de l’executiu ha remarcat que ja no es podrà exigir un dipòsit per obtenir-les. Assegura que “hem negociat un sistema de quotes conservador que ens permetrà concedir com a màxim entre 20 i 30 a l’any”.

El cap de l’executiu ha exposat que “l’acord d’associació no ha de comportar un increment desmesurat de la inversió estrangera”. Ha insistit que el país no pot créixer a un ritme de 4.000 persones per any perquè posen pressió als serveis bàsics del país. Per aquest motiu, ha demanat als grups parlamentaris que “hem de feina primer en l’àmbit domèstic i no podem imputar allò que no siguem capaços d’implementar a nivell nacional”. En aquest sentit, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, li ha demanat “què impedeix al Govern legislar aquestes limitacions amb la majoria absoluta que té al Consell General”. Li ha recordat que van entrar una proposició de llei per modificar la llei d’inversió estrangera i que no es va prendre en consideració. Espot li ha dit que “això no és exclusiu del Govern o de Concòrdia perquè és una temàtica prou transversal i rellevant perquè sigui consensuada i debatuda”.

Finalment, ha acceptat la demanda del principal grup de l’oposició de fer debats monogràfics al Consell General per explicar l’acord d’associació i resoldre dubtes. El primer podria tenir lloc en el pròxim període de sessions.

Font: https://www.altaveu.com/

/0 Comentarios/por
,

Les transaccions entre familiars i les herències, exemptes de l’impost a la inversió estrangera

La nova llei també crea una taxa de 300 euros que haurà d’abonar qui faci una sol·licitud per invertir al país, demandes que, a partir d’ara, en cas de silenci administratiu seran denegades

El nou impost que gravarà la inversió estrangera en immobles no s’aplicarà en cas que els béns transmesos sigui conseqüència o bé d’una herència o bé d’una operació (amb diners o per mig) entre familiars. Aquestes són les excepcions que preveu la llei que crea la figura i que també aprofita per regularitzar una taxa, de 300 euros, que es cobrarà davant cada sol·licitud que una persona física o jurídica de fora faci per ser autoritzat a invertir al país. A més, en aquestes peticions, a partir d’ara el silenci administratiu es considerà com a una negativa.

El text, al qual ha tingut accés Altaveu, s’ha de tramitar en els pròxims dies davant el Consell General. Consta d’un total de 18 articles que desgranen el funcionament del nou tribut -amb un gravaven que oscil·la entre el 3% i el 10% de l’operació- així com d’una disposició transitòria, la derogatòria que posa fi als efectes de la Llei de suspensió transitòria de la inversió estrangera en immobles al Principat d’Andorra, aprovada ara fa unes setmanes. També hi ha vuit disposicions finals, moltes de les quals modifiquen la normativa vigent sobre inversió estrangera.

La nova figura tributària gravarà tota inversió immobiliària que es faci al país per part de persones o societats estrangeres. Hi haurà, però, excepcions. Les marca l’article 4, que estableix que no seran part de l’impost “les adquisicions, per causa de mort, de béns immobles o de drets reals sobre els mateixos per part d’una persona física o jurídica no resident”. És a dir, les herències. Tampoc tributaran aquelles operacions que es facin entre familiars amb “un parentiu per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent i/o col·lateral fins a tercer grau” o bé que “siguin cònjuges o convivents en unions estables de parella”. I en aquest cas dona igual si per aquests traspassos de béns es cobra o si són gratuïts.

El text, en la seva disposició cinquena, aprofita per cobrir el que s’entenia una mancança de l’actual legislació: el fet que no hi ha una taxa concreta establerta. Fins ara hi havia “una norma ambigua” i un “import que ha quedat superat. Així, a partir de l’aprovació de la nova llei es demanaran 300 euros per a cada sol·licitud d’inversió estrangera que s’hagi de tramitar.

I, a més, es canvia el procediment de resolució. Fins ara, si en dos mesos -o tres en cas de pròrroga-, no hi havia cap resposta, la petició es considerava autoritzada. “De l’experiència acumulada, en ressurt la necessitat de comprovar penalment i econòmicament i a nivell internacional determinats expedients d’autorització que, en alguns casos, requereixen consultes a registres exteriors, i que no permeten complir amb garanties suficients per a la salvaguarda de l’Estat, una resolució favorable en el termini d’un mes”, es justifica en l’exposició de motius. Per això, a partir d’ara el silenci administratiu s’haurà d’interpretar com a una denegació.

Cal recordar que l’impost tindrà una bonificació del 90% si la inversió que es fa és per destinar els immobles al lloguer. Ara bé, amb una excepció, indicada en l’apartat 4 de l’article 10. D’aquest avantatge fiscal quedaran excloses “les inversions immobiliàries destinades a realitzar, sobre els immobles resultants, contractes de lloguer amb opció de compra, contractes de lloguer entre persones jurídiques i altres persones o entitats vinculades (…) i altres negocis jurídics que puguin constituir frau de llei”.

Un altre article, el 16, estableix les obligacions que hauran de complir notaris i saigs. Així, se’ls impedeix “autoritzar cap escriptura pública d’inversió estrangera immobiliària, si els obligats tributaris no acrediten haver liquidat l’impost amb caràcter previ, o que els són d’aplicació els supòsits d’exempció previstos” i també hauran de comunicar, de la forma que es determini reglamentàriament, les operacions d’aquest tipus que realitzin així com disposar dels formularis necessaris i “facilitar a l’administració tributària les dades, documents, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb aquest impost”.

Font: https://www.altaveu.com/

/0 Comentarios/por
, , ,

La Audiencia rechaza la responsabilidad patrimonial del Banco de España por la intervención del Banco Madrid

El tribunal deniega la reclamación de 141 millones de la familia Cierco, al entender que la actuación del supervisor fue “razonada, razonable y proporcionada”

La Audiencia Nacional ha denegado la reclamación formulada por la familia Cierco para que se declarara la responsabilidad patrimonial del Banco de España por la intervención del Banco Madrid, en marzo de 2015. La Sala de lo Contencioso-Administrativo ha estimado parcialmente el recurso de la familia accionista mayoritaria de la entidad, en el sentido de que su reclamación no ha prescrito, pero ha descartado que el órgano supervisor tenga que afrontar indemnizaciones por los daños causados, que cifraron en 141 millones de euros.

En una sentencia, los magistrados de la Sección Sexta de la Sala de lo Contencioso-Administrativo han afirmado que la presentación de la reclamación efectuada por los hermanos Higini y Ramón Cierco, el 25 de septiembre de 2020, se hizo en plazo legal, en contra de lo que estableció el consejo de gobierno del Banco de España en mayo de 2021, que la consideró extemporánea.

No obstante, consideran que la actuación del Banco de España en la intervención de la filial de la Banca Privada de Andorra (BPA) no puede tener consecuencias económicas porque el órgano actuó en todo momento de forma “razonada, razonable y proporcionada en el ejercicio de sus funciones, atendidas las circunstancias concurrentes y la información disponible en cada momento”. Es decir, que no se puede tener en cuenta datos obtenidos después “mediante valoraciones jurídicas y opiniones técnicas sobre resoluciones alternativas una vez conocido todo lo que aconteció”.

No es la primera vez que la Audiencia Nacional libra de responsabilidad patrimonial al Banco de España en este caso concreto. En septiembre de 2018, la Sala de lo Contencioso-Administrativo ya avaló la labor del organismo y falló en contra de 134 ex empleados de la entidad que pidieron una indemnización por su despido y daño en su reputación profesional como consecuencia de la intervención de la entidad.

Investigación penal archivada
El Banco de España, dirigido entonces por Luis Linde, intervino el Banco Madrid en marzo de 2015 ante las sospechas de que blanqueaba capitales. Todo ello como consecuencia directa de que el Instituto Nacional Andorrano de Finanzas también tomara medidas sobre BPA, tras la acusación del Tesoro de Estados Unidos de que la entidad colaboró en el lavado de dinero procedente del crimen. El banco madrileño fue declarado en concurso por la posterior fuga de sus clientes.

Los magistrados recuerdan que los miembros del órgano de gestión y dirección de Banco Madrid fueron investigados por un presunto delito de blanqueo de capital, causa que finalmente fue archivada cuatro años después, en julio de 2019, por la Audiencia Provincial de Madrid por la falta de indicios para acreditar los hechos.

En este sentido, el fallo indica que “debe hacerse notar que el sobreseimiento provisional de las actuaciones no permite apreciar, como se sostiene en el escrito de demanda, la irrazonabilidad o arbitrariedad en la decisión de intervención, pues debe diferenciarse con claridad el ámbito de enjuiciamiento en sede penal de lo que aquí debe analizarse”.

En cuanto al procedimiento administrativo sancionador, el tribunal insiste en que, dada la información que se disponía en ese momento, el Comité Permanente de la Comisión del Blanqueo de Capitales e Infracciones Monetarias (Sepblac) alertó en un informe de inspección de potenciales irregularidades graves en materia de blanqueo de capitales. Sin embargo, el archivo del expediente en agosto de 2021 al no apreciar infracción administrativa alguna, “en nada empece la razonabilidad de la decisión de acordar la intervención”, dice la sentencia.

Documentación de una causa en Andorra
Por otro lado, la Sala de lo Contencioso-Administrativo ha rechazado admitir la documentación que la familia Higini presentó, relacionada con la comisión rogatoria internacional en un proceso penal que sigue la Justicia de Andorra contra expolicías, como el comisario jubilado José Manuel Villarejo, y ex altos cargos del Gobierno español, como el expresidente Mariano Rajoy y los exministros de Economía e Interior, Cristóbal Montoro y Jorge Fernández Díaz, respectivamente, por la caída del banco BPA y su vinculación a la denominada ‘operación Cataluña’.

En este proceso se investiga si la alerta que emitió la FinCEN (Financial Crimes Enforcement Network) del Departamento del Tesoro de Estados Unidos se basó en una en información “falsa” facilitada por la Policía española. Los magistrados de la Audiencia Nacional han considerado que toda esta información no es relevante para la resolución de la demanda de responsabilidad patrimonial.

Fuente: https://cincodias.elpais.com/

/0 Comentarios/por